Un parell de felicitacions adreçades al Manel, que s'està fotent la "vida padre" allà a les Amèriques, des de les humils terres catalanes.
La primera ens l'envia una delegació de la coral Giravolt des de Núria i la segona la perpetren nada menus que 29 individus menjant macarrons. Cadascú té els seus 6 segons de glòria però s'han de destacar algunes actuacions especialment reeixides: un Ferran pare fingint haver-se despistat per intensificar el clímax del moment, la sensualitat de la Xita fumant, la joia que desprèn la tieta Anita o la lentitud hipnòtica que omple de misteri el moviment del Jaume; per no parlar del final espectacular de l'Eloi.
És lo que té portar els nens a escoles rares.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
On és aquesta perla audiovisual???
ResponEliminaMoltes gràcies!
ResponEliminaSe us nota pel ritme de la cançó de la Vall de Núria que estàveu cansats. Suposo que aquest any que no he vingut jo deveu haver caminat almenos cinc o deu minuts cada dia.
No només l'Eloi, sinó que a tots els nens, especialment els adolescents se'ls nota bastanta ineptitud (Pau, hòstia! que només és un full de paper!). La ESO ha fet bastant mal. També he vist que el Pumping s'ha engreixat des de l'última vegada que el vaig veure, i al vídeo no para de mastegar, i que la Montse fa la dieta de l'espàrrec.
Ferran, Nat, la solució és molt fàcila i ja us la he dita mil vegades, i és que vingueu aquí a veure'm. A més, aquí hi ha el mojo.
Una abraçada a tots!