Un parell de felicitacions adreçades al Manel, que s'està fotent la "vida padre" allà a les Amèriques, des de les humils terres catalanes.
La primera ens l'envia una delegació de la coral Giravolt des de Núria i la segona la perpetren nada menus que 29 individus menjant macarrons. Cadascú té els seus 6 segons de glòria però s'han de destacar algunes actuacions especialment reeixides: un Ferran pare fingint haver-se despistat per intensificar el clímax del moment, la sensualitat de la Xita fumant, la joia que desprèn la tieta Anita o la lentitud hipnòtica que omple de misteri el moviment del Jaume; per no parlar del final espectacular de l'Eloi.
És lo que té portar els nens a escoles rares.
dimecres, 1 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)